Els romans van introduir aquest delicat menja a Europa des del llunyà orient via Armènia i el van anomenar … “poma precoç” perquè l’albercoc madura abans que altres fruites.

L’albercoc, també conegut com domàs o albérchigo, és el fruit de l’albercoquer-arbre de la família de les Rosàcies, que inclouen més de 2000 espècies distribuïdes per tot el món-, originari de les zones temperades d’Àsia. L’albercoc es consumeix fresc, sec o en suc. Els més dolços i sucosos es troben a finals de primavera i durant l’estiu. És una fruita molt delicada pel que ha de tractar amb molta precaució; està al punt quan en pressionar s’aprecia una consistència tova.

Les varietats més destacades de l’albercoc són: Bulida, camí, nancy, Paviot, Moniquí, Currot, galta roja, ginesta, mitger, etc. Cadascuna amb les seves característiques, mida i color que pot variar entre vermellós, blanc, groc i ataronjat. El tacte és suau i vellutat.